Un Enfocament Positiu Del Treball: De La Molèstia A La Motivació

06/12/2023
Lluís Matamala Consultor de GCE

Un Enfoque Positivo Del Trabajo: De La Molestia A La Motivación

 

En el marc del dia mundial de la salut mental, i en vista del preocupant augment dels problemes relacionats amb aquestes malalties, segons indiquen les dades disponibles, he desitjat compartir reflexions sobre com la percepció del treball, per part de les persones, pot estar tenint un impacte, i en conseqüència, proposar solucions per a millorar el benestar de les persones.

Algunes dades…

Gallup, consultora global amb presència en més de 160 països, estudia el compromís dels empleats per països, i per exemple, el 2022 a Espanya, apunta que el 75% dels empleats no es senten compromesos amb el seu lloc de treball.

Gallup també conclou que el 2021 el 44%, dels professionals enquestats van assegurar que sentien alts nivells d’estrès diàriament.

En la mateixa línia, Adecco el 2021, va concloure en el seu estudi, que el 40% dels treballadors espanyols i globals havien patit burnout (és a dir, cronificació de l’estrès a causa del treball) durant l’últim any.

Si el treball és una àrea de la nostra vida, que ocupa més de la tercera part, com a mínim uns 50 anys… i les dades diuen, que un percentatge molt alt de la població no està feliç, podem concloure, que aquest sentiment i percepció pot generar malestar i, per tant, problemes de salut mental.

 

A qui podem “responsabilitzar”?

Considero que en l’ecosistema empresa – col·laborador, és una corresponsabilitat.

Les polítiques de recursos humans de les empreses, han d’ocupar-se de factors culturals i organitzatius que promoguin el benestar, per a així facilitar la consecució de millors resultats, que és bo per a l’empresa i també per a les persones que treballen en ella, però al mateix temps han d’obtenir compromís i responsabilitat per part del personal que treballa en l’organització. Per exemple, els propòsits, els plans de carrera i desenvolupament, la cultura del reconeixement i el feedback de millora, els fluxos de treball definits, escoltar els equips, etc…, van encaminades a això. Com a consultor, tinc l’oportunitat de veure com les empreses es preocupen i ocupen per aquests temes, i en la seva majoria intenten millorar i innovar contínuament sobre aquest tema.

Al meu entendre, seria un error pensar que el benestar en el treball només depèn que l’empresa implementi i/o millori contínuament les seves polítiques de Recursos Humans, ja que també hi ha una part que està en les mateixes persones, a pensar i definir la seva visió sobre el paper del treball en la seva vida, i no considerar-lo com una amenaça sinó com una oportunitat, i no esperar que només et motivin els altres, sinó, saber generar la teva pròpia automotivació. En aquest sentit, per  mi, hi ha un missatge important, no estic parlant de si un connecta o no amb l’empresa on treballa, estic parlant de si connectes o no amb el treball en general, fet que exceptuant una minoria en el món, poden eludir, i la resta si o si hem de treballar. Després el projecte on treballes en concret ja depèn del que un desitja, si el que desitja existeix, i no caure en el descoratjament, perquè la perfecció no existeix, sempre hi ha resistències, i la forma d’encarar això és fonamental per a sentir-te millor.

Per a definir la visió que un té sobre el paper del treball en la vida, és important ser conscient, que el cervell humà pren decisions des de l’inconscient, significant que aquestes decisions poden estar influenciades per emocions, experiències passades i per les preferències personals que no sempre estan disponibles a nivell conscient. Llavors suggereixo que abans d’arribar a un pensament de desafecció respecte al nostre treball, reflexionem, comparem, i analitzem probabilitats amb justícia valorant el que tenim enfront d’altres possibles alternatives de canvi, sabent que des de lluny les coses es veuen amb molt menys detall, però al moment que t’acostes, les imperfeccions apareixen…

Estem davant d’un problema o d’una oportunitat?

Davant els canvis constants i accelerats de l’entorn actual, si aprenem a cuidar la nostra ment i les nostres emocions, tindrem l’oportunitat d’estar millor preparats per a enfrontar-nos els constants desafiaments, adaptar-nos a les circumstàncies canviants i trobar un equilibri enmig de la incertesa.

Cuidar la nostra ment, no és únicament buscar comoditats, sinó també desafiaments, no és únicament veure amenaces sinó oportunitats, no és únicament fixar-te en el que no tens, sinó gaudir del que tens.

En conclusió, si aconseguim enfortir els pensaments i les emocions tenim l’oportunitat de ser més resilents i així gaudir d’una cosa tan bonica com la nostra vida en el treball, ajudant-nos també a estar millor amb la nostra família, o en el nostre àmbit social, o quan estem sols, perquè ens sentim satisfets d’una part que ens ocupa molt temps de la nostra vida.

Per tant, busquem el benestar, però hem de realitzar una profunda reflexió del que tenim en el nostre treball, per sentir-nos automotivats i arribar al compromís i la responsabilitat que l’empresa ens sol·licita.

  • hombre de negro