Gestió Del Canvi: La Vall De La Desesperació

Quan dissenyem un canvi, busquem una nova manera de fer les coses per millorar en la gestió dels processos de negoci i recursos d’una organització, i l’èxit d’aquest canvi depèn de la bondat de la idea, de la seva planificació i execució, i que les persones l’assimilin i estiguin disposades a abandonar l’“statu quo”.

Com indica la ciència de la gestió del canvi, existeixen moltes probabilitats que abans d’arribar als nivells de productivitat desitjats, les persones passin per una fase que es coneix com la “vall de la desesperació”. Conèixer què és, per què es produeix i com gestionar-la ens ajudarà a dur a terme l’objectiu desitjat.

Què és la vall de la desesperació i per què es produeix?

 És el moment de major resistència que comença quan els equips perceben el canvi imminent i es manté quan el comencen a viure, perquè aflora al pensament la sensació de pèrdua d’allò que tenien o de com ho feien, la inestabilitat de pensar que estan entrant a la seva zona de confort o els propis dubtes de si seran capaços de desenvolupar una nova manera de fer. I aquest espiral creix fins i tot en algunes persones fins arribar a dubtar del seu futur a la pròpia empresa i/o de la mateixa organització. En definitiva es dona perquè els seus pensaments negatius superen els positius; i les seves inquietuds, els propis recursos. Per tant, quan hem implantat els canvis per ser més productius, el seu nivell de motivació baixa i la productivitat de ben segur que decaurà.

Encara que sigui una fase prevista, com a responsables del canvi no podem permetre estar-nos-hi gaire temps, ja que els efectes són negatius per la credibilitat futura de l’organització. Aleshores la missió és minimitzar els efectes de la vall a través de les activitats que et proposa la ciència de la gestió del canvi.

No podem canviar allò que vivim, però sí com ho vivim.

A continuació, dos aspectes claus per abordar aquesta situació.

1- Anticipar el dol

Ens hem de posar a la pell de les persones, pensar com viuran la situació i quines resistències posaran tant a nivell emocional com a nivell pràctic.

Posteriorment, pensem missatges per trobar solució a les objeccions, i als espais de treball imprescindibles i previstos per la comunicació del projecte, compartirem amb l’equip les sensacions que viurem i com les gestionarem de manera individual i col·lectiva. Hem de tenir paciència, no només compraran la coherència de la idea, sinó també com els ajudarem a viure-la.

En aquestes fases inicials de comunicació, els missatges aniran orientats a per què necessitem canviar, què busquem, quines millores es produiran a nivell personal i d’empresa, com t’ajudarà l’organització, com pots gestionar el procés personal de canvi…

Per tant, estem anticipant el dol per provocar que la sensació de pèrdua sigui com menys traumàtica millor.

2- Acompanyar

Tot i anticipar-nos, quan ens trobem enmig del canvi tornen a aflorar els pensaments de sensació de pèrdua a les persones. Aleshores hem de tenir planificades activitats per acompanyar-los tant en l’aprenentatge tècnic com en el seu estat emocional. No els deixem sols!

És important individualitzar, cada persona ho viu a la seva manera en funció de la seva naturalesa, la seva història en l’organització i experiències anteriors.

Observarem i escoltarem per retroalimentar de la manera més eficient possible.

Per tant, a la vall de la desesperació, cal anticipar i acompanyar.